L’alè del rèquiem: Rodrigo Rodríguez i la transfiguració del “Lacrimosa” de Mozart
El compositor i intèrpret Rodrigo Rodríguez presenta una versió espiritual i meditativa del “Lacrimosa” del Rèquiem de Mozart, enregistrada al Monestir de la Real.
Palma, novembre de 2025. En la seva nova gravació, el músic Rodrigo Rodríguez ofereix una lectura insòlita i commovedora del Lacrimosa del Rèquiem en re menor, K. 626, de Wolfgang Amadeus Mozart, enregistrada al Monestir de la Real, al Secar de la Real (Mallorca).
En aquesta versió, l’obra —originalment escrita per a cor i orquestra— adquireix una dimensió inesperada: la del shakuhachi, la flauta japonesa de bambú, que assumeix el paper de veu solista i respira l’esperit del rèquiem. Deixeble del mestre Kohachiro Miyata, Rodríguez transforma el fragment mozartià en una meditació sonora on Orient i Occident es troben i s’equilibren.
El timbre del shakuhachi, profund i trencat, humanitza la peça i en revela la seva essència més íntima: la fragilitat de l’ànima que plora al Lacrimosa. Cada frase neix del silenci, no com a ornament, sinó com a acte de contemplació. L’orquestra i l’orgue construeixen un paisatge solemne, mentre l’acústica del monestir amplifica la ressonància espiritual de la música, convertint-la en pregària i alè.
Amb aquesta obra, Rodrigo Rodríguez continua el seu camí estètic i espiritual: reinterpretar els grans monuments de la música occidental a través del buf meditatiu del shakuhachi. En el seu Lacrimosa, el rèquiem deixa de ser només una missa pels morts per convertir-se en una reflexió sobre la vida, el silenci i la transcendència de l’art.
